L'illa s'organitzava en districtes o ajzà (Juz, en singular). El districte de Yartan, és a dir, Juz de Yartan, abastava gairebé tota la regió de Llevant, era un dels tretze districtes musulmans en què es dividia l'illa de Mallorca.
El Juz de Yartan després de la conquesta catalana passaria a anomenar-se Artà, per la catalanització del vocable que significa «la terra dels Iraten», on es van instal·lar els Ayt Iraten, tribu berber procedent del nord d'Àfrica, establerts a l'alqueria Almudaina, fortalesa ubicada a dalt del turó de la ciutat d'Artà, on se situa el Santuari de Sant Salvador.
Les comunitats agràries andalusines van construir grans infraestructures per a la captació d'aigua, a través d'una extensa xarxa de sèquies i «qanats», estanys «safareig» i sínies per al transport d'aigua per tota la comarca, promovent un ràpid creixement de la població gràcies a la possibilitat de cultivar cereals i hortalisses, i ramaderia extensiva amb vaques, ovelles i cavalls.
Al Juz de Yartan, a més de l'alqueria Almudaina, hi havia 61 alqueries més i dos rafals. Les alqueries eren grans extensions de terra llaurada de forma comunal per un clan o gran família, que habitaven les cases situades dins del seu territori.
